El trastorn de l’esquizofrènia, en moltes ocasions, el trobem associat a la conducta violenta i això participa en l’estigmatització d’aquest col·lectiu. Actualment l’evidència científica ha establert alguns factors, que combinats entre sí, poden desencadenar l’aparició de conducta violenta en persones amb esquizofrènia. Però, de moment, no s’ha trobat cap relació directa entre el trastorn i aquesta conducta, és més, els estudis mostren que la violència comesa per persones amb esquizofrènia només representa un petit percentatge dels delictes violents en general i que, en la majoria dels casos s’associa amb consum de substàncies i trastorns de personalitat comòrbids. Sabent tot això, com pot ser que en la nostra societat predomini aquesta percepció errònia del trastorn?

Per abordar aquest tema és interessant investigar les dades amb les que comptem del món penitenciari, on es troben un alt percentatge de les persones amb conducta violenta. Comprovem que la població penitenciaria que presenta diagnòstic d’esquizofrènia és del 2-4%. Encara que aquest percentatge és més elevat que el que trobem entre la població normal (que és del 1%), els mateixos estudis ens mostren que aquests reclusos, a part del diagnòstic d’esquizofrènia, acostumen a presentar una patologia dual, relacionada amb el consum de substàncies.Per tant, es conclou que el trastorn per sí sol no explicaria aquesta prevalença del 2-4%, ja que les xifres de consumidors de substàncies entre aquests interns és molt alta.

Lligat amb aquest concepte de patologia dual, Hodgins, autora rellevant en aquest camp, ha creat una tipologia de persones amb esquizofrènia, i entre elles trobem el tipus 1, l’individu que mostra comportament agressiu i antisocial abans de ser diagnosticat d’esquizofrènia. L’autora conclou que la majoria de casos en que la persona que delinquia presentava esquizofrènia, ja mostrava una història prèvia de conducta violenta abans de tenir un primer contacte amb serveis de salut. Per tant, amb aquesta conclusió és planteja la següent reflexió: fins a quin punt un trastorn antisocial de la personalitat precoç (relacionat elevadament amb el consum de substàncies, que alhora pot ser el causant d’un primer brot psicòtic) no precedeix el trastorn dels individus amb esquizofrènia i conducta violenta? I no al inrevés.

A més a més, és important fixar-se en que la investigació s’ha centrat de manera molt notòria en investigar el rol d’agressor en l’esquizofrènia però no trobem tants estudis que n’estudiïn el rol de víctima d’aquest col·lectiu.El que sobta més d’aquest fet, és que aquest col·lectiu presenta entre dos i quatre cops més probabilitats de ser víctimes que la resta de la població. S’exposa que les formes de victimització més freqüents cap aquest col·lectiu són el suïcidi, la violència contra la parella, la violència sexual, l’assetjament escolar i l’abús infantil. Per tant, la xifra de víctimes amb esquizofrènia supera la d’agressors.

Desprès de revisar l’evidència científica, considero que la conducta violenta no és una característica de l’esquizofrènia, els individus amb aquest trastorn controlat porten una vida relativament normalitzada. La majoria d’actes violents són comesos per persones sense trastorn mental. Els mitjans de comunicació han participat en el manteniment i l’exageració d’aquesta creença generalitzada de la relació entre conducta violenta i esquizofrènia, quan aquest col·lectiu presenta més risc d’ocupar el paper de víctima que no el d’agressor.

En el present estudi també s’ha investigat si a través de formació especialitzada és possible reduir aquest estigma d’esquizofrènia-conducta violenta i em obtingut uns resultats esperançadors de cara a una futura investigació sobre com lluitar contra aquest. La mostra d’alumnes enquestats del grau de Psicologia de Catalunya ens indica que encara que l’estigma en estudiants de 1r curs (que encara comparteixen el coneixement popular del trastorn) és una realitat, aquesta percepció estigmatitzant és redueix en els resultats dels estudiants de 4t curs.

Aquests resultats ens fan pensar que en futures investigacions seria molt interessant proposar com a mètode la conscienciació i l’educació d’aquest trastorn a la societat en general i comprovar si, al igual que amb els alumnes de 4t, la informació serveix com a instrument per destruir l’estigma contra aquest col·lectiu.

Elisenda Condomines

Psicòloga

Barcelona, Desembre 2017